Nosaltres
fundació
Història
Els primers anys de la postguerra espanyola
En una segona etapa, després de la Guerra Civil, el Casal Català de Brussel·les va acollir nombrosos exiliats republicans, entre els quals s’hi comptaven en Josep Carner i el general Frederic Escofet. Fou a Brussel·les on Josep Carner “el príncep dels poetes”, desenvolupà la darrera part de la seva obra poètica, tot exercint de professor a la Université Libre de Bruxelles. Un cop jubilat, el 1954, continuaria sent “professeur honoraire” i director de l’Institut d’Etudes Hispaniques.
Els anys ’60
A partir dels anys 60, amb l’arribada de la immigració econòmica, nous catalans es traslladarien a Brussel·les a la recerca de noves oportunitats econòmiques. Aquests catalans arribarien a Bèlgica juntament amb milers de treballadors procedents d’altres pobles d’Espanya (principalment d’Astúries i Galícia). La coincidència d’exiliats polítics i d’immigrants atorgaria al Casal un caràcter eminentment polític. Amb l’adveniment de la democràcia a l’Estat espanyol, molts exiliats van retornar al nostre país. A Brussel·les hi quedaren, però, els fills o els nets d’aquells exiliats i emigrants, més integrats a la societat belga, als quals s’hi anaren afegint a poc a poc alguns executius d’empreses multinacionals, i també consultors i estudiosos que es preparaven per a l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea.
L’Estat espanyol a la CEE
A partir del 1986, amb l’adhesió de l’Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea, molts catalans es van traslladar a treballar i viure a Brussel·les, donada la seva condició de capital europea. D’altra banda, el creixent dinamisme i mobilitat de la societat catalana (sobretot pel que respecta els joves) ha portat a molts catalans a anar a cercar noves oportunitats a les principals capitals europees, entre elles Brussel·les. Paral·lelament, i a mesura que s’han incrementat les comunicacions, s’han anat estrenyent els llaços entre la societat catalana i la societat belga.
Actualment, donada la situació econòmica de crisis a Catalunya, una nova onada de joves marxa del país. Bèlgica n’és una de les terres d’ acollida.
Gràcies a les facilitats que ens aporten les noves tecnologies i a la seva presencia ben arrelada a Bèlgica, el Casal Català de Brussel·les mira al futur amb il·lusió, amb la voluntat d’aportar el seu gra de sorra a la difusió de la cultura catalana a Europa i al món, i segueix essent el punt de trobada de molts catalans.
Organització
El principal òrgan de govern del Casal és l’assemblea, la qual es reuneix un cop a l’any, a l’ inici de l’any escolar. L’assemblea serveix per aprovar la memòria i el balanç econòmic de l’any anterior, i també per designar el Consell que dirigirà i impulsarà les activitats del Casal durant l’any en curs. L’assemblea també és l’encarregada de deliberar sobre els aspectes més rellevants de la vida del Casal.
El Consell està format per un President, anomenat per el Consell, un o dos vice-presidents, un tresorer, un secretari i un nombre indeterminat de vocals. El Consell es reuneix aproximadament un cop per mes.
Consell 2023-2024
Presidència: Daniel Mundet
Vicepresidència: Adrià Garcia
Tresoreria: Albert Sesé
Secretaria i comunicació: Sílvia Cabré
Vocals: Júlia Sardà, Sílvia Sartorio, Carla Mauricio, Elena Sanjosé, Alejandro Molina, Sofia Wainsztein.
Llorenç Navarro renova la seva participació en el Consell, però marxarà al llarg d’aquesta legislatura.
Penya: Albert Sesé
Club 0-4: Carla Mauricio
Esplai: Júlia Sardà
Colla Castellera: Sofia Wainsztein
Club de lectura: Eva Mas
Grup excursionista: Roser Sens i Eva Mas
Coordinadora: Mireia Vaquer